KATHERINE V. MASÍS-IVERSON
My Reincarnation / La meva reencarnació (2011)
La cineasta i directora Jennifer Fox va basar aquest documental en materials filmats des del 1989 fins al 2010. El film narra la història d’un altre tulku nascut a Occident, que és fill d’un tulku nascut al Tibet: Yeshi Silvano Namkhai és fill de Chögyal Namkhai Norbu (1938-2018), que va morir set anys després de la filmació. Namkhai Norbu va ser professor de cultura tibetana a la Universitat de Nàpols–L’Oriental (Università degli Studi di Napoli L’Orientale) i, més endavant, mestre de Dzogchen. Exiliat del Tibet i resident a Itàlia des del 1960, va conèixer la seva dona Rosa, amb qui va formar una família amb el seu fill Yeshi (nascut el 1970) i la seva filla Yuchen (nascuda el 1971).
Namkhai Norbu explica que quan el seu fill Yeshi era al ventre de la seva mare, va tenir somnis del seu oncle Khyentse Rinpoche, que havia estat un dels seus mestres al Tibet. En un somni, va anar amb la seva dona a visitar Khyentse i va veure emergir una llum vermella que es va dissoldre en la Rosa. Després de tenir aquest somni, va rebre una carta d’un lama radicat a l’Índia on deia que Yeshi era la reencarnació de Khyentse.
El documental comença amb escenes subaquàtiques; s’escolta la veu de Yeshi, que explica que havia tingut somnis i visions sobre el Tibet en la seva infantesa. Reconeix que aquests somnis i visions li feien por i que no volia anar al Tibet. Recorda que, en preguntar al seu pare sobre aquests somnis i visions, aquest «només escoltava» i no responia. Més endavant al film, Yeshi comenta amb tota naturalitat i sense donar-hi gaire importància, que té les anomenades «proves», com per exemple, haver reconegut llocs específics al Tibet en fotografies.
En diferents punts del documental, Namkhai Norbu diu que no ha volgut que el seu fill experimenti les mateixes situacions que va patir Khyentse a la seva vida anterior i que ha mirat de no interferir en les decisions de Yeshi pel que fa al seu camí a la vida. Potser això explica per què, segons Yeshi, el pare no respon les preguntes sobre els seus somnis, visions i temors.
Tot i això, als dinou anys, Yeshi informa que el seu pare sempre li ha dit que «és una persona important» i que «al Tibet l’estan esperant». Comenta que el seu pare viatja pel món gairebé tot l’any ensenyant el Dzogchen i que no ha creat un vincle estret amb ell. A més, creu que els seguidors del seu pare l’idealitzen: «Molta gent cerca mites, llegendes, sants.» Yeshi rebutja el que considera que són les expectatives del seu pare i una possible circumstància d’«estar a l’ombra d’alguna cosa o algú».
Tretze anys després, el 2002, el documental mostra Yeshi com a professional d’informàtica. S’ha casat, ha format una família i viu «de manera molt normal i molt italiana». Una vegada i una altra, es resisteix al que ell entén que són les expectatives dels altres en cas que acceptés ser mestre. Observa el seu pare mentre presideix cerimònies en centres de pràctica Dzogchen, facilita pràctiques i escolta les preguntes d’estudiants que fan llargues cues per ser atesos, alguns dels quals demanen consell sobre situacions personals molt difícils. Yeshi qüestiona la manera com la gent «creu que la solució als seus problemes és el meu pare» i observa que «obliden que el meu pare és humà».
Més endavant, Yeshi explica que, en els llargs trajectes en automòbil que són part de la seva feina, va començar a escoltar i seguir els cants Dzogchen, i com es van convertir en una forma de pràctica espiritual per a ell. Yeshi deixa la seva feina i, a poc a poc, per ajudar el seu pare, assumeix tasques de direcció administrativa a diferents centres Dzogchen arreu del món. No només tornen les seves visions de la infantesa, sinó que en té de noves en les quals comença a recordar esdeveniments dolorosos sobre la seva mort a la seva vida anterior al Tibet. Finalment, decideix complir el desig del pare: viatjar al Tibet «per acabar el que encara mancava per fer». En el viatge al poble de Khyentse Rinpoche, expressa la seva preocupació sobre les expectatives que podrien tenir els habitants pel que fa a la seva visita. L’intèrpret li respon que «l’únic que volen és un mestre». Yeshi vesteix les túniques cerimonials, oficia ritus i escolta relats testimonials commovedors dels qui van conèixer Khyentse Rinpoche, la seva reencarnació anterior.
Un any després (2010), Yeshi imparteix xerrades davant d’estudiants de Dzogchen, però no duu túniques, sinó roba occidental normal. Una escena posterior mostra Yeshi assegut a la platja amb el seu pare, gaudint de les onades. Els rètols finals indiquen que Yeshi ha assumit el seu rol de mestre com el tulku que és.
MANCA DE SUPORTS SOCIALS O INCERTESES PERSONALS?
A Memoiries d’un autre vie (Memòries d’una altra vida) Tenim Sherab (Elijah Ary) no dóna mostres d’experimentar forts conflictes interns sobre on hauria de transcórrer la seva vida. Després de rebre una dècada de formació monàstica a l’Índia, s’expressa amb claredat sobre la seva fita de tornar a Occident.
A Tulku, Dylan Henderson, Ashoka Mukpo i Ruben Derksen semblen estar segurs de les decisions que han pres sobre el rumb de les seves vides. En canvi, Gesar Mukpo, el cineasta, igual que Wyatt Arnold, expressen fortes incerteses sobre què fer amb el fet d’haver estat reconeguts com a tulkus en la seva infantesa.
A My Reincarnation (La meva reencarnació), Yeshi Silvano Namkhai, després d’anys de resistir-se a assumir el paper de successor del seu pare en l’ensenyament del Dzogchen, clarament sembla assumir-ho al final del film.
Dels tres documentals vistos, els únics dos tulkus que expressen preocupació per la presència o absència de suports socials i culturals als seus papers com a tulkus a Occident són Gesar Mukpo i Wyatt Arnold. Molt probablement això reflecteixi de les seves incerteses personals, ja que, si haguéssin assumit funcions de tulku, indubtablement haurien comptat amb nombrosos suports, tant a les seves pròpies famílies com a les seves respectives comunitats budistes a Occident.
ON SÓN AVUI DIA?
Han passat uns quants anys des que es van filmar aquests documentals. Què estan fent els tulkus esmentats en el dia d’avui?
Tenzin Sherab (Elijah Ary) viu a França i treballa com a psicoterapeuta Gestalt i instructor de meditació per a persones laiques. És pare de família i ha escrit una autobiografia en la que narra les seves experiències als mons Occidental i Oriental.
Wyatt Arnold avui dia és enginyer i pare de família. Afirma sentir-se estretament vinculat amb els ensenyaments budistes, tot i que exerceix al món secular.
Ruben Derksen viu i treballa a la indústria dels viatges a Bangkok, Tailàndia, tal i com mostra el seu compte personal de Facebook.
No hi ha gaires mencions de Yeshi Silvano Namkhi als llocs web de la Comunitat Dzogchen en els últims cinc anys. Tot i això, hi ha una notícia sobre un esdeveniment de transmissió d’ensenyaments ofert per Yeshi per impartir-se l’abril del 2020 que després va ser suspès fins a nou avís a causa de la pandèmia del coronavirus.
Sobre els altres tulkus esmentats als documentals, no hi ha notícies recents a Internet, si més no avui dia.
REFLEXIONS FINALS
Cap dels tulkus que protagonitzen els tres documentals va necessitar una recerca per part d’un deixeble. Ja estaven ubicats i només se’ls van haver d’aplicar les proves per confirmar les seves identitats. Vist des d’una perspectiva budista tibetana, fet i fet no se sap per què aquests tulkus van escollir reencarnar-se a Occident. Molt probablement, ni ells mateixos podrien donar una raó contundent que ho expliqui. Potser han volgut advertir, precisament, que ser un tulku no té tanta importància avui dia, almenys per al budisme a Occident. També podria ser que el propòsit de tornar a néixer en altres temps i altres espais és, bàsicament, mostrar que hi ha moltes maneres i molts contextos des d’on practicar i ensenyar el Dharma, a més dels tradicionals.
*Aquest article va ser publicar originalment a Buddhistdoor en Español
REFERÈNCIES
La tradició tulku
Khyentse, J. (2016, 22 d’agost). Time for Radical Change in How We Raise Our Tulkus. Tricycle.https://tricycle.org/trikedaily/dzongsar-jamyang-khyentse-tulkus/
MacKenzie, V. (1998). Maestros de la reencarnación: Quiénes son, cómo fueron identificados, cómo transcurren sus vidas, cuál es su misión. Trad. A. Pareja Rodríguez. Madrid: NeoPerson.
McLeod, K. (2016, 15 de setembre). Reflections on Dzongsar Khyentse’s “How We Raise Tulkus”. Tricycle. https://tricycle.org/trikedaily/reflections-on-dzongsar-khyentses-how-we-raise-tulkus/
Thinley, K. (1980). The History of the Sixteen Karmapas of Tibet. Boulder, Colorado, EEUU: Prajna Press.
Tres documentals
Fox, J. (Director) (2011) My Reincarnation. EUA: Long Shot Factory.
https://archive.org/details/MyReincarnation2011
Mukpo, Gesar (Director) (2009). Tulku. Canadà: National Film Board of Canada. https://www.youtube.com/watch?v=ZV_8YvIbrvY
Poulin, M. & Grégoire, C. (Co-directors) (1994). Memoiries d’un autre vie / Memories of a Previous Life. Canada: Productions Thuk Kar.
Documental en francès: https://www.youtube.com/watch?v=S8bUq7k7CZM
Documental en anglès: https://www.youtube.com/watch?v=zLWPUcGUQvE
On són avui dia?
Ary, E. (s.d.) Tenzin Tulku: Lama Tibétain réincarné en Occident.
https://www.tenzintulku.com/index.php/fr
Ary, E. (s.d.) Tenzin Tulku: Tibetan Lama Born in the West. https://www.tenzintulku.com/index.php/en/
Ary, E. (2019). Tulkou: Autobiographie d’un lama réincarné en Occident. Paris: Philippe Rey.
Derksen, R. (s.d.). Ruben Derksen.
https://www.facebook.com/ruben.derksen/about
International Dzogchen Community Gakyil (2020). How can I get Transmission or Direct Introduction?
http://dzogchencommunity.org/faqs/how-can-i-get-transmission-or-direct-introduction/
Miller, A. (2021, 12 de març). Magical Emanations: The Unexpected Lives of Western Tulkus. Lion’s Roar.
https://www.lionsroar.com/magical-emanations-the-unexpected-lives-of-western-tulkus
