MIREIA PRETUS LABAYEN
«Mitjançant pel·lícules i vídeos, The Meridian Trust transmet els valors tibetans a la resta de la humanitat, transcendint diferències de nacionalitat i de creences, i construint ponts entre els pobles del món» Sa Santedat el Dalai Lama.
La història de The Meridian Trust (La Fundació Meridià) i «les persones darrere de l’escena» conté molts dels ingredients d’una gran història, i val la pena dedicar un temps a explorar-la. Aquesta ONG del Regne Unit compta amb l’arxiu més extens del món sobre el llegat espiritual i cultural únic del Tibet, amb milers d’hores de material filmat, així com pel·lícules i documentals.
Va ser l’any 1981 quan aquest somni col·lectiu va començar a prendre forma, gràcies a l’impuls d’un grup d’estudiants budistes occidentals dirigits per Geoff Jukes, que treballava a la indústria musical britànica, i la visió de Sa Santedat el Dalai Lama: enregistrar i preservar el valuós llegat cultural i espiritual del Tibet per a generacions futures. Tot va començar amb el procés de filmar a molts mestres budistes extraordinaris, que ja eren molt grans, per atresorar la seva saviesa abans que morissin.
Després de quaranta anys de feina intensa i sorprenent per part de moltes persones, i sota la inspiració de Sa Santedat el Dalai Lama, que és el Patró de la fundació The Meridian Trust, l’arxiu acumulat inclou avui en dia ensenyaments de la primera generació de mestres, com Zong Rinpoche, Lama Yeshe, Denma Lochoe Rinpoche, Trijang Rinpoche, i molts altres. Així mateix, també s’hi troben ensenyaments i cerimònies de Sa Santedat el Dalai Lama, Sa Eminència Sakya Trizin, Thich Nhat Hanh, i cursos complets de mestres com Ven. Namkhai Norbu, Ven. Jetsunma Tenzin Palmo, Ven. Robina Courtin i Alan Wallace. La llista és interminable.
Aquesta setmana s’ha dut a terme un treball molt interessant i rellevant de Meridian: donar a conèixer el fruit del projecte «Portar l’arxiu a casa», en què s’ha digitalitzat tot el contingut d’aquest arxiu. Això ofereix als tibetans i budistes de tot el món un accés directe i gratuït a una col·lecció de més de 2000 hores de filmacions sobre budisme i cultura tibetans.
Greta Jensen i Kaśka Phuntsok representen la inspiració, passió i capacitats admirables que han fet possible aquesta tasca excepcional, i ens guiaran en aquest viatge al llarg de la història de The Meridian Trust.
Orígens
Greta Jensen (nascuda a Anglaterra el 1942) va formar part de l’equip que va iniciar The Meridian Trust als anys 80. La seva història professional és impressionant. És consultora de desenvolupament de recursos humans i mediambientals i ha treballat àmpliament a l’Índia, amb una ONG que va fundar i va dirigir fins al 1997. Després va treballar com a consultora independent, ajudant una gran varietat d’ONGs internacionals per tot el món .
Buddhistdoor Global/Buddhistdoor en Espanyol: Podries compartir amb nosaltres els orígens de The Meridian Trust i com va sorgir la teva col·laboració?
GRETA JENSEN: Va ser Geoff Jukes qui va tenir la inspiració i la visió de filmar eminents mestres tibetans, reconeguts per la seva saviesa al Tibet, incloent per descomptat a Sa Santedat el Dalai Lama. Ell va començar les filmacions a finals dels anys 70. Gairebé al mateix temps, vaig conèixer el meu mestre tibetà, Kyabje Zong Rinpoche, quan estava ensenyant en un centre de Dharma a Los Angeles. Allà també començaven a enregistrar en vídeo els mestres hi anaven convidats. Sempre vaig ser una apassionada de la fotografia, per la qual cosa vaig començar a fer alguns d’aquests enregistraments. També em vaig endur la meva càmera super-8 quan vaig visitar el monestir del meu mestre al sud de l’Índia. Aleshores, després de tornar al Regne Unit, vaig començar a enregistrar en centres de Dharma. Crec que Geoff em va contactar per primera vegada el 1984, i la meva primera experiència filmant a Sa Santedat el Dalai Lama va ser quan Geoff em va demanar que m’unís a un equip per filmar la visita de Sa Santedat al Regne Unit, específicament a Coventry i Glasgow. Quan Geoff va decidir establir una organització benèfica el 1985, em va demanar que fos una de les primeres administradores, i així va néixer The Meridian Trust.
BDG/BDE: Se’t va acudir a tu el nom?
GJ: A tots els que estàvem involucrats amb Meridian en aquella època se’ns va demanar que penséssim un nom que transmetés la visió de Geoff sobre la fundació, és a dir com un instrument per portar el Dharma a Occident. Jo vaig suggerir Meridià com el símbol dels punts de contacte entre Orient i Occident.
BDG/BDE: Què era el «Projecte Lama»?
GJ: El «Projecte Lama» va ser desenvolupat per The Meridian Trust davant la petició urgent de Sa Santedat el Dalai Lama el 1987. L’objectiu era gravar en vídeo i arxivar els ensenyaments de mestres budistes tibetans eminents i es va aconseguir filmar, per a generacions futures, els ensenyaments de mestres de les tradicions Budista i Bon, molts dels quals, tristament, ja han mort. Filmar els darrers d’aquests lames ancians, mentre encara eren entre nosaltres, es va convertir en una prioritat per a The Meridian Trust al llarg de més de vint anys.
Meridian també va entrenar en producció de vídeo equips tibetans, i vam aportar equips de filmació a tres àrees principals on es van establir campaments de refugiats a l’Índia. En cinc anys es van produir més de 600 hores completament úniques d’enregistraments.
Avui dia, les imatges digitalitzades poden passar-se a DVD, desar-se en discs durs, transmetre’s a través d’internet i molt més. Això significa que la gent que més se’n beneficiarà, inclosos els monestirs en què es va gravar el material, així com les comunitats tibetanes arreu del món, tindran accés directe a aquest valuós arxiu.
Tots a The Meridian Trust ens sentim honrats en poder oferir a Sa Santedat el Dalai Lama una còpia d’aquest arxiu, el 28 de gener del 2009, a Dharamsala, Índia.
BDG/BDE: Vas filmar a Sa Santedat el Dalai Lama a la primera iniciació de Kalachakra a Europa, celebrada a Rikon, Suïssa, el 1985, així com altres dels seus ensenyaments. Pots compartir amb nosaltres alguns records d’aquella època? Alguna anècdota?
GJ: Filmar el Kalachakra a la carpa principal a Rikon va ser per a mi una gran tasca. Ja havia assistit abans a una altra iniciació de Kalachakra als Estats Units, a Madison, Wisconsin, on havia treballat com a voluntària per preparar el lloc de l’esdeveniment. Però mai havia estat molt a prop del dalai-lama, per la qual cosa Rikon va ser especial, ja que estàvem molt a prop de l’escenari. Tot i que puc ser una bona organitzadora, també puc ser una mica manaire, per això, coordinar un equip de cinc persones més quatre assistents de producció va ser un aprenentatge intens! Tot i això, va ser un extraordinari privilegi ser part de tota la cerimònia.
Com a anècdota recordo un dia en particular, durant la creació del Mandala del Kalachakra. De vegades Sa Santedat participava amb els monjos del monestir Namgyal en la creació de la plantilla per al mandala, i aquell dia va ser una cosa molt especial, gairebé íntima, ja que no hi havia públic, així que jo intentava mantenir una distància respectuosa; però en aquesta ocasió, quan intentava estirar un cable de so força gruixut, em vaig adonar que estava encallat en algun lloc i havia de fer la volta al tron sobre el qual després s’asseuria Sa Santedat, i acostar-me al mandala per alliberar el cable. En acostar-me darrere del tron, em vaig trobar cara a cara amb Sa Santedat, que estava dret, amb un grapat de cables que ell mateix havia estat desembolicant. En veure’m, amb un gran somriure em va dir: «Oh, ets aquí », mentre em donava els cables de so i alguns d’altres, ja desembolicats.
BDG/BDE: Un dels teus primers treballs de recerca amb The Meridian Trust et va portar el 1985 a l’Índia, en un viatge de tres mesos per molts assentaments tibetans. Devia ser una experiència única. Què recordes d’entre les moltes experiències del viatge?
GJ: Filmar «la càpsula del temps de 1985», tal com jo l’anomeno, va ser una experiència irrepetible. Phunstog Wangyal, de l’Oficina de Sa Santedat, a Londres, havia demanat a Meridian que enviés un equip a l’Índia per filmar tots els aspectes possibles de la vida tibetana a l’exili. En Geoff em va demanar a mi i al meu tècnic, Tony Pitts, que ens encarreguéssim d’aquesta missió, i tots dos estàvem molt entusiasmats. Els equips de vídeo no eren gaire sofisticats en aquella època, però en Geoff es va assegurar que tinguéssim els millors i més lleugers equips possibles.
Vàrem començar el nostre viatge al campament de refugiats de Doeguling, a Karnataka, la llar dels monestirs restablerts Ganden i Drepung, que havien estat dos dels monestirs més grans del Tibet. Vàrem arribar a temps per filmar les celebracions de l’any nou tibetà (Losar), molt colorit i alegre, amb altars plens d’ofrenes i escultures fetes de mantega, increïblement belles, als llocs de pregària i les llars. A tot arreu hi havia persones laiques amb bufandes blanques de benvinguda, fent cua davant de les cases dels mestres eminents, esperant per fer les ofrenes i rebre benediccions. Això va ser seguit pel gran festival de pregària (Monlam Chenmo), amb exquisits cants que emanaven de les sales de pregària de manera gairebé continuada. Monlam era també el moment per a la graduació d’aquells que havien finalitzat els estudis i anaven a rebre el grau complet de geshe, així que vam tenir el privilegi de filmar el primer estudiant occidental que ho aconseguia, George Dreyfuss (Sangye Samdup), durant els seus debats finals amb eminents acadèmics. Recordo que també va ser molt emocionant, poder entrevistar Nicky Vreeland —ara, l’abat del monestir Rato— i filmar-lo durant una de les seves primeres classes.
Des de Doeguling vam viatjar a tres campaments de refugiats tibetans més a Karnataka. A Dharamsala ens vam veure aclaparats per tot el que vam poder enregistrar. Des d’entrevistar a Sa Santedat, a filmar la primera assemblea nacional de l’Associació de Dones Tibetanes, diversos dies de l’Assemblea Nacional Tibetana i entrevistes a funcionaris destacats de l’administració central tibetana.
A més, vam filmar al monestir de monges Geden Choeling, l’Institut d’Arts Escèniques, l’Institut Mèdic Tibetà, la Biblioteca d’Obres i Arxius Tibetans, l’Acadèmia de Dialèctica, una escola de pintura especialitzada en thangkas, un centre d’escultura en fusta, l’hospital Delek, i les dues àrees de Llogarets de Nens Tibetans.
Finalment, vam filmar a Sa Santedat donant una classe als nens dels Llogarets Infantils Tibetans i una transmissió de poder de les vuit manifestacions del Guru Rinpoché. Com podeu veure, va ser un programa molt ple i una immersió completa en la cultura tibetana a l’exili!
BDG/BDE: Què ha significat per a tu formar part d’aquest projecte? I com imagines el futur de The Meridian Trust i el seu impacte al món?
GJ: Ser part d’aquest projecte ha significat molt per a mi, però el seu sentit ha canviat al llarg dels anys. Al principi, potser estava més compromesa amb preservar la cultura tibetana per a les generacions futures, especialment perquè viatjava regularment a diversos campaments de refugiats a l’Índia com a part del meu treball amb ApTT (més endavant, ApTibeT). Allà vaig poder veure la vida als monestirs de les monges i els monjos que s’havien establert a l’exili, i vaig veure la importància d’impartir el Dharma, tan valuós i pur, a les generacions més joves.
Filmar a Sa Sanitat quan va venir a Europa, i especialment al Regne Unit, va ser possible gràcies a la generositat de Geoff Jukes, i sempre va ser un privilegi especial per a Meridian. Com a equip de filmació, procuràvem ser invisibles durant les xerrades, ensenyaments i reunions amb dignataris, encara que érem conscients que realment estàvem allà com a ambaixadors visuals, per difondre els missatges de Sa Santedat per tot arreu.
Com a membre fundadora, la meva visió personal de Meridian és ara molt més àmplia que quan vaig començar. M’esforço per mantenir un fil conductor entre els inicis de la fundació, quan sovint érem l’única organització amb la capacitat de filmar les visites de Sa Santedat, a la situació actual, en què hi ha una gran quantitat d’organitzacions vinculades al budisme que filmen les seves pròpies interaccions, amb nous mestres, alguns de tibetans, i cada cop més occidentals qualificats, amb alguns dels quals estem construint relacions creatives i confio que duradores. Un exemple és la nostra col·laboració amb la Biblioteca d’Obres i Arxius Tibetans a Dharamsala, per al projecte “Portar l’arxiu a casa”, recentment finalitzat. Allotjar arxius d’altres organitzacions, com el meravellós tresor virtual de la Tibet Foundation, és un altre exemple de col·laboració fructífera.
Desitjo que amb la nova pàgina web de Meridian, l’oportunitat d’expandir la nostra capacitat i impacte, serveixi per recolzar els objectius en què Sa Santedat s’està centrant cada cop més, com per exemple la tradició Nalanda, l’ètica secular, l’educació basada en valors (com l’aprenentatge SEE – ètic, emocional, social), la regeneració mediambiental i el canvi climàtic. També m’agradaria que l’abast de Meridian s’estengui al Sud-est Asiàtic, especialment a Taiwan i la Xina.
Present: expandir The Meridian Trust a un escenari global
Kaśka Butkiewicz-Phuntsok (Polònia, 1977) destaca en camps diversos i, durant els darrers nou anys ha estat treballant a Meridian Trust com la principal realitzadora, fotògrafa, directora de projectes i responsable de l’arxiu digital. Com ella comenta:
«M’agrada combinar àrees, que, encara que a primera vista no semblen estar connectades, sí que ho estan. La filmació i la fotografia són camps similars, i m’ajuden a millorar la meva memòria fotogràfica, que és especialment útil per gestionar l’arxiu. Com que he estat a l’Índia i al Tibet, estic familiaritzada amb la cultura i els llocs del país, i això em facilita identificar el que veig en antics enregistraments. De vegades hem tingut cintes sense cap informació, així que això m’ha ajudat a descriure i catalogar.»
Kaśka Phuntsok amb la Ven. Jetsunma Tenzin Pam. Imatge cortesia de The Meridian Trust
Kaśka és una apassionada de la feina i se sent molt afortunada:
«És increïble formar part de The Meridian Trust. L’antic arxiu és tan bonic i valuós. Realment valoro la gran feina feta per tantes persones al llarg d’aquests trenta anys. És com una gran carrera de relleus, i ara estem portant tota aquesta feina a una altra fase, digital i global.»
BDG/BDE: Aquest any, tu i el teu equip heu estat desenvolupant la nova pàgina web i heu digitalitzar tots els arxius de la col·lecció. Com està anant aquest procés?
Kaśka Phuntsok: De moment tenim 1169 videoclips a la nostra pàgina web. Alguns són d’uns trenta minuts de durada, però d’altres arriben a les tres hores. Aviat vincularem més de 700 clips a la nova web. Queden uns 200 clips pendents de ser editats. Durant els darrers dos anys, hem estat netejant i editant el nostre arxiu antic amb dos editors tibetans, Jamphel Sherab i Karma Phuntsok, a Dharamsala (Índia), a la LTWA (La Biblioteca d’Obres i Arxius Tibetans). Ha estat un gran repte, sobretot durant la pandèmia, quan l’Índia estava confinada. Els talls de llum durant l’hivern i la temporada de monsons a l’Índia tampoc no hi van ajudar. L’ajuda del departament audiovisual de la LTWA, amb Dolkar Tsering i Geshe Lhakdor, ha estat extraordinària. Sense ells, hauria estat impossible.
Hem estat molt de temps analitzant i dissenyant la nova pàgina web. Amb l’ajuda dels nostres amics de l’associació “Thrive Now Design” al Regne Unit, i de “We Add Motion” a Dinamarca, hem mirat que la pàgina web fos més fàcil i intuïtiva.
Ha estat realment un repte, degut a la immensitat del material. Tenim ensenyaments recents, retirs, vídeos de la primera Conferència Internacional de Monges Budistes, ara coneguda com Sakyadhita, el viatge de Namkai Norbu Rinpoche a la muntanya Kailash del 1988, els viatges d’ensenyaments de Sa Santedat el Dalai Lama, i el Kalachakra a Suïssa, filmat amb gran detall.
Estem molt emocionats, i actualment entrem a la segona fase (proves de programari) amb persones que no són part de Meridian, i provaran com funciona la nostra nova pàgina web.
BDG/BDE: L’arxiu de The Meridian Trust és extraordinàriament gran i, com a resultat, pot resultar força complex per a les persones que hi accedeixin per primera vegada. Pots donar-nos algun consell per ajudar-nos a navegar a través d’aquest tresor increïble de filmacions i ensenyaments del Dharma?
KP: A la pàgina principal, les nostres col·leccions estan disponibles segons els temes: Xerrades, Retirs, Cursos, Col·leccions d’origen i Traduccions. Tenim múltiples ensenyaments traduïts a l’espanyol. També tenim un navegador a través del qual es pot explorar la pàgina web a través de categories com ara: Col·leccions d’origen, Cerimònies, Xerrades i Diàlegs, Mestres venerables i Cultura, o cercant a través del nom del mestre. Esperem que això contribueixi a fer més fàcil la navegació per l’arxiu.
Kaśka Phuntsok filmant a B. Alan Wallace durant els seus ensenyaments al monestir de monges Dongyu Gatsal Ling. Imatge cortesia de The Meridian Trust.
BDG/BDE: Com es pot contribuir al desenvolupament de The Meridian Trust?
KP: Els nostres continguts estan disponibles de forma gratuïta i depenem de donatius. Els donatius són extremadament útils i molt apreciats. Ens permeten millorar el nostre motor de cerques a la pàgina web, poder pagar una plataforma més gran d’allotjament per als nostres fitxers de vídeo, i seguir filmant i compartint de forma gratuïta ensenyaments budistes.
BDG/BDE: Com imagines el futur de Meridian Trust i el seu impacte al món?
KP: Ens agradaria arribar al major nombre de persones possible i compartir la nostra feina amb gent a tot el món que estigui interessada en el budisme i la cultura tibetans. Aspirem a poder continuar filmant i compartint ensenyaments del Dharma.
* Aquest article va ser publicat originalment a Buddhistdoor Global en col·laboració amb Buddhistdoor en Español
Enllaços:
Aquests són els títols actualment disponibles amb traducció espanyola:
El corazón bondadoso. Enseñanza de Rangjung Naljorma Khandrola.
Relacionándote con la ira y las emociones destructivas. Su santidad el dalái lama.
El camino de Shamatha. Retiro de 8 días de B. Alan Wallace (38 videos).
