MIREIA PRETUS LABAYEN
Benoy K. Behl ha estat un testimoni privilegiat de la bellesa, la bondat i la compassió que l’art pot aportar al món. Historiador de l’art, director de documentals i fotògraf, Behl (Nova Delhi), és l’única persona que ha documentat el patrimoni budista a 19 regions de 17 països. Per aquest motiu, el seu nom ja forma part del llibre dels Records Limca, per ser el fotògraf i historiador de l’art que més ha viatjat (Limca és un llibre anual de referència publicat a l’Índia, que documenta els èxits de l’Índia en múltiples àmbits).
El punt d’inflexió a la seva carrera va tenir lloc quan va fotografiar les antigues pintures de les coves d’Ajanta, les pintures més antigues que s’han conservat del període històric al subcontinent indi. A la gola en forma de ferradura del riu Waghora, a Maharashtra, a l’oest de l’Índia, es van excavar trenta-una coves en dues fases. La primera data del segle II a. C. i la segona, entre els segles IV i VI d. C. Les pintures murals i escultures d’Ajanta descriuen els relats Jataka, històries sobre el Buda en les seves vides prèvies, i les coves van ser usades durant segles, com a lloc de retir per a monjos budistes durant els mesos del monsó.
Behl va fotografiar les pintures d’Ajanta amb els seus colors i detalls autèntics el 1991 (i un any després, va tornar per fer la feina de nou i la va perfeccionar). Després de publicar aquestes fotografies a la revista National Geographic, museus i universitats de tot el món el van convidar a fer conferències i mostrar les pintures. El director general del Servei d’Arqueologia de l’Índia li va escriure: has conquerit la foscor de les Coves d’Ajanta.
Benoy K. Behl és un dels millors ambaixadors de l’antic art indi a través dels llibres, exposicions fotogràfiques i documentals. Alguns dels seus documentals, com ara «Les arrels índies del budisme tibetà» i «Les deïtats índies venerades al Japó», han guanyat diversos festivals internacionals de cinema.
Buddhistdoor en Español: Has esmentat a molts articles l’impacte que va suposar per a tu el teu treball fotogràfic de les pintures murals d’Ajanta. Després de visitar tants llocs per tot el món, que tenen el millor art budista, què vas trobar d’extraordinari als murals d’Ajanta?
Benoy K. Behl: He tingut la gran fortuna de veure i documentar l’art budista més bonic, en llocs com l’Estupa de Borobudur, Indonèsia; Sukhothai, a Tailàndia; les pintures del segle XII de Bagan, a Myanmar; les Coves de Dungkar, a la Regió Autònoma del Tibet, els museus d’història cultural de Bangla Desh, les Coves Sigiriya, a Sri Lanka. El que és extraordinari en tot aquest art és la seva visió sublim de la vida, que atorga una mirada interior profunda a les figures pintades i esculpides. És un art exquisit que et transporta, lluny del soroll i el clam del món material, a la pau que es pot trobar a l’interior.
Després d’haver vist aquest meravellós conjunt d’obres d’art budista pel món, un torna a la font més sublim. Les pintures d’Ajanta són la consagració més completa i exquisida de l’esperit de la compassió al budisme. Hi ha una delicadesa en aquest art que et commou i transforma completament, simplement li has de donar loportunitat i passar un temps en la seva presència. Els acadèmics i pelegrins sempre han parlat sobre ‘el món d’Ajanta’, i això és el que vaig experimentar allà. Els milers de figures amables i bondadoses pintades sobre les parets de les coves d’Ajanta et transporten a un món de compassió i amabilitat. Aquestes pintures transmeten una totalitat a la seva visió de la vida, que et canvia per sempre. El missatge compassiu d’Ajanta queda recollit en una inscripció al lloc, que diu: ‘L’alegria de donar el va omplir tant, que ja no va quedar espai per a la sensació de dolor’”.»
BDE: Retrocedim en el temps. Si poguessis recrear al cinema l’atmosfera, els sons i la gent que treballava i visitava les coves durant les dues fases de construcció de les Coves d’Ajanta, què hi veuríem?
BKB: «El principal que podríem veure és una multitud de persones lliurades, exercint la seva funció a la vida, esculpint i pintant. Eren gremis d’artistes que consideraven el seu dharma, o deure sagrat, crear l’art que transmetria el coneixement i la comprensió de la vida que ells havien rebut dels seus ancestres.»
BDE: Estan en perill les pintures d’Ajanta?
BKB: «Els anys 1920-30, abans de la Independència de l’Índia, es va convidar un equip de conservadors italians per preservar els murals d’Ajanta. Això va ser un desastre per a la conservació de les pintures, ja que els conservadors van aplicar shellac (un tipus de laca) sobre les pintures, ja que creien que era la millor forma de preservar-les. Amb el temps, l’shellac va quedar groguenc i es va enfosquir molt amb la quantitat de pols que es va anar acumulant de l’atmosfera. Des de fa dècades, el Servei d’Arqueologia de l’Índia (SAI) ha estat acuradament eliminant el shellac, perquè apareguessin els colors i els detalls de les pintures. Part d’aquest exercici delicat s’ha fet amb èxit, però encara queda molt més per fer.
A més de les activitats humanes intrusives, com l’aplicació del shellac, hi ha altres factors naturals que posen en perill les pintures per al futur. Hi ha algunes filtracions d’humitat que vénen de la cimera distant exterior sobre la cova. El SAI està fent tot el possible per protegir les pintures.
Un altre factor perjudicial és l’acumulació d’humitat i bacteri dins de les coves, provocat pel gran nombre de visitants en els darrers anys. S’ha creat un Centre d’Interpretació a prop de les coves, amb l’esperança que molts visitants hi vagin i no passin tant de temps a les coves.»
BDE: Índia atresora una de les tradicions pictòriques més belles del món, però sembla que molts dels artistes de l’antiguitat són desconeguts avui dia. Podries esmentar alguns dels aspectes destacats del Chitrasutra del Vishnudharmottara Purana, el tractat d’art més antic del món?
BKB: «L’herència de la tradició pictòrica que van rebre els artistes d’Ajanta, va ser documentada al Chitrasutra, del segle V dC. Aquest tractat ofereix centenars de detalls sobre com pintar. Per exemple, el pintor indi es concentrava immensament a retratar els sentiments dels seus personatges a través de la mirada, ja que els ulls són les finestres de l’ànima. Així que trobem cinc tipus de mirades que es descriuen al Chitrasutra: xapakara o meditativa, matsyodara o amorosa, utpalaptrabha, plàcida o pacífica, padmapatranibha, espantada o sanglotant, i sankhakriti,irada o profundament.
Les pintures d’Ajanta van ser realitzades pels hereus d’una llarguíssima tradició. Eren gremis de pintors que van pintar palaus, temples i coves. L’art de la pintura era el seu llegat, i el seu deure a la vida era pintar. Com podeu imaginar, no tenien cap necessitat d’escriure els seus noms sobre les pintures. Era una gran sensació d’importància i plenitud, exercir el teu paper com a part del món.
Aquests pintors van tenir una gran compassió i visió de la humanitat, que ens commou i captiva fins avui.»
BDE: En quin moment es va començar a representar el Buda amb forma humana a les coves d’Ajanta, i en l’art de l’Índia en general?
BKB: «Ja que l’ego i la creença en la nostra pròpia identitat és considerada com una il·lusió provocada per la limitació dels nostres sentits, el focus mai no es va posar sobre l’individu. Durant uns mil anys, a l’antiguitat, fins al segle VII d. C., es va produir a l’Índia una immensa quantitat d’art. Aquest representava deïtats, éssers mitològics, animals, plantes, arbres, formes que combinaven aquests éssers amb gran harmonia, i també hi havia representacions d’homes i dones comuns. No obstant això, aquest art mai reflectia personatges destacats, ni tan sols els reis sota el govern dels quals es van crear aquestes obres. Tampoc no s’esmentava el nom de l’artista. Segons el Chitrasutra, les personalitats són molt poc importants per ser representades en l’art. L’art té un objectiu noble, mostrar allò etern, més enllà de les formes efímeres del món.
El propòsit de las òbres d’art èra transmetre la Veritat, tal coma èra experimentada per l’artista. Cap pensador o artista no reivindicava que només ell havia vist la Veritat. De fet, grans mestres indis de l’antiguitat, incloent-hi Gautama Buddha i Mahavira, van declarar que únicament seguien els passos d’altres que els van precedir. L’èmfasi es posava en la pèrdua de l’ego i no en la perpetuació. L’art era un vehicle fonamental per comunicar aquestes idees.
Una de les contribucions més importants d’aquest corrent filosòfic es troba en l’absència de barreres entre el món espiritual i el món dels sentits. L’art d’aquesta tradició comparteix completament les experiències vitals en tots els aspectes. Veu les nostres percepcions, sensorialment als plans espirituals més elevats, com un camí continu. Potencia les nostres facultats i percepció, per ajudar-nos a comprendre i assolir allò diví, a través de tots els nostres recursos, entre ells, els emocionals. Aquesta filosofia no intenta negar la nostra resposta a l’esplendor del món que ens envolta. De fet, veu la bellesa com un reflex del que és diví. Per aquest motiu, la forma humana no es presenta de manera que pugui despertar els desitjos primaris que es tornen una càrrega. En canvi, l’art indi reconeix la gràcia en tots els humans i també en altres formes, i busca elevar-nos a través de la nostra reacció davant de l’estètica.
Una de les contribucions més importants d’aquest corrent filosòfic es troba en l’absència de barreres entre el món espiritual i el món dels sentits. L’art d’aquesta tradició comparteix completament les experiències vitals en tots els aspectes. Veu les nostres percepcions, sensorialment als plans espirituals més elevats, com un camí continu. Potencia les nostres facultats i percepció, per ajudar-nos a comprendre i assolir allò diví, a través de tots els nostres recursos, entre ells, els emocionals. Aquesta filosofia no intenta negar la nostra resposta a l’esplendor del món que ens envolta. De fet, veu la bellesa com un reflex del que és diví. Per aquest motiu, la forma humana no es presenta de manera que pugui despertar els desitjos primaris que es tornen una càrrega. En canvi, l’art indi reconeix la gràcia en tots els humans i també en altres formes, i busca elevar-nos a través de la nostra reacció davant de l’estètica.
Els budes amb forma humana van començar a veure’s a l’art indi, juntament amb altres deïtats, des del segle I a. C—segle I d. C. Per tant, durant el segon període d’Ajanta, podem veure aquestes imatges amb freqüència.»
BDE: Vas desenvolupar una tècnica fotogràfica amb poca llum per fotografiar els murals d’Ajanta. Com va ser lexperiència?
BKB: «El treball a Ajanta va ser un repte tècnic. Aquesta fotografia a la foscor va capturar els detalls i colors que no havien estat coneguts abans pel món.
Però el que va passar en el procés de passar tantes hores amb aquestes belles pintures, va ser una cosa diferent, que va ser de fet, més important que l’èxit tècnic. Vaig rebre una exposició constant i propera a l’antic art indi. Va ser l?experiència transformadora de la meva vida. Mitjançant aquests albirs, va sorgir un coneixement clar sobre el fet que la compassió és tot el que hi ha. El coneixement és diferent d’una cosa que llegeixes a un llibre. El Coneixement és una cosa que coneixes, que s’ha tornat part de la teva consciència.»
El documental “Les arrels índies del budisme tibetà” de Benoy K. Behl:
– – –
Mireia Pretus Labayen
Va cursar els seus estudis a la Universitat Ramon Llull de Barcelona, obtenint la llicenciatura de periodisme. Posteriorment va fer un curs a l’Escola Superior d’Imatge i Disseny (IDEP) sobre guió de cinema i producció. L’any 2001 va començar el seu interès pel budisme, i des d’aleshores ha estudiat i practicat amb diversos mestres budistes, especialment de la tradició tibetana. Durant aquests anys ha col·laborat intensament com a traductora, especialment traducció simultània de l’anglès a l’espanyol de mestres budistes, i ha col·laborat amb la Fundació Casa del Tibet de Barcelona, la Universitat de la Mística d’Àvila i la Fundació The Meridian Trust. Ha estat membre de l´equip de la Coordinadora Catalana d´Entitats Budistes. Actualment treballa per a l’ONG Anglesa The Friendly Hand, coordinant projectes educatius i de salut a UK, Espanya, Índia, Perú i Sri Lanka.
