JOHN SHANNON
Viatgers i mags és una pel·lícula de temàtica budista, ambientada i filmada al Bhutan, que tracta sobre esperances, somnis, duhkha, impermanència i karma. El film, realitzat l’any 2003 en la llengua bhutanesa dzongkha (amb subtítols en anglès) i amb un repartiment majoritàriament amateur, va ser escrit i dirigit pel lama cineasta bhutanès Khyentse Norbu (Dzongsar Jamyang Khyentse Rinpoche), qui ja havia escrit i dirigit el 1999 una pel·lícula molt ben rebuda per la crítica: La Copa.

Viatgers i mags és una història dins d’una altra història. El protagonista de la narració principal, un jove funcionari del govern bhutanès occidentalitzat anomenat Dondup, emprèn un viatge durant el qual escolta la vida exemplar de Tashi (protagonista de la narració emmarcada). El desenvolupament de la trama ens planteja preguntes que com a espectadors haurem de respondre: al final, haurà complert Dondup els seus somnis? Serà la història secundària només un somni? I, què representen determinats personatges carregats de simbolisme des de la perspectiva de l’ètica budista?
El protagonista treballa a l’oficina de correus d’un remot poble de muntanya, com a funcionari del govern. Encara que vesteix el tradicional gho, es diferencia dels vilatans perquè porta els cabells llargs i fuma cigarretes. Somia marxar als Estats Units, que percep com una terra d’oportunitats, ja que aquest poble “no té cinema, ni restaurants i, sobretot, no hi ha noies genials”. Amb impaciència, espera una carta des d’Amèrica amb la resposta a la seva sol·licitud de visat.
Quan finalment arriba la tan esperada missiva, hi ha bones notícies: en tres dies ha de presentar-se a l’Ambaixada dels EUA a Thimphu. Però, com que els autobusos passen poc sovint i les carreteres estan en mal estat, ha de sortir immediatament. Aconsegueix, de mala gana, un permís per absentar-se, i amb les seves pertinences (un radiocasset i una cinta de música pop occidental), se’n va del poble. No obstant això, es veu endarrerit per una cerimònia tradicional amb dones del poble.
Lamentablement, perd l’autobús cap a Thimphu. Només li queda fer autoestop. En aquest punt s’hi afegeix un ancià venedor de pomes, i després un altre nouvingut: un jove monjo budista amb una motxilla gran i un dramyin (instrument himalaià de corda amb mànec llarg).

El monjo li diu a Dondup, que està impacient per trobar un mitjà de transport, que no té sentit fixar tant la mirada en un camí buit, ja que el Buda va ensenyar que l’esperança causa dolor. A més, li demana que deixi de fumar. Però Dondup es queixa de sentir-se sermonejat. Més tard conversen sobre les aspiracions del funcionari, i quan aquest comenta que emigrarà a la terra dels seus somnis, el monjo l’adverteix que vagi amb compte: sovint les terres somiades no són tan agradables quan ens despertem. I així comença a narrar la història de Tashi i els seus anhels: la història dins de la història principal.
En la pel·lícula, les històries de Dondup i Tashi s’entrellacen de manera contínua, però ara prefereixo continuar i concloure la història principal.
Una mica més endavant, després de trobar finalment un camió que es dirigeix a Thimphu, es troben amb un home borratxo que beu alcohol a glops d’una ampolla (potser una al·lusió moralitzadora al Cinquè Precepte?), i sobretot amb un vell venedor de paper d’arròs i la seva filla, Sonam, molt bella, que va deixar la universitat per ajudar el seu pare en l’ofici. Durant el viatge, Dondup i Sonam se senten gradualment atrets l’un per l’altre.
Encara que Dondup no coneixia ni la noia ni el seu pare, ambdós provenien del mateix poble que ell acabava de deixar. Per això el monjo, astut, li comenta que potser la terra dels seus somnis no és tan lluny, després de tot. Més tard, en una conversa privada, la jove convenç el noi de deixar el seu etern cigarret.
El petit grup es va separant a poc a poc, i al final també han de fer-ho Dondup i Sonam, que s’acomiaden amb una tristor afectuosa. Aleshores el monjo comenta que una flor de presseguer és bella, però només perquè és efímera. I comença a narrar una altra història sobre un home d’un poble que, tot i ser funcionari del govern, volia anar als Estats Units, però pel camí coneix una noia bonica… Dondup riu i diu: “I aleshores es va oblidar completament d’anar als Estats Units.” I aquí s’acaba la pel·lícula. Haurà complert Dondup els seus somnis? Això queda en mans de l’espectador.
Tornem ara a la història secundària, la del relat de Tashi.
Un agricultor que vivia en un llogaret remot del Bhutan tenia dos fills: Tashi i el seu germà petit, anomenat erròniament Karma. Tashi, el seu fill preferit, estudiava en una escola de mags, però no estava interessat en la màgia: el que realment l’obsessionava eren les noies d’un poble veí. En canvi, Karma sí que volia aprendre màgia, però no podia assistir a l’escola perquè havia d’ajudar el pare amb les tasques del camp i de la llar. Tot i això, amb perseverança, aconsegueix escoltar algunes classes d’amagat i aprèn una mica de màgia.

Un dia, Karma barreja algunes herbes seques amb licor chhaang i les dona al seu germà per beure. Tashi en beu i de seguida veu un cavall blanc inesperat a prop. Decideix muntar-lo i marxar cap al poble dels seus desitjos.
Mentre cavalca pel bosc, el sorprèn una tempesta violenta, cau i es fa una ferida a la cama. L’acull un ancià ermità, Agay, que li ofereix un embenat i li permet passar-hi la nit per descansar.
L’endemà al matí, Tashi coneix Deki, l’atractiva esposa d’Agay, molt més jove que ell. Ella, atreta pel visitant, intenta retenir-lo a casa seva en contra dels interessos del seu marit. Després d’algunes peripècies, s’acorda que el noi romangui a la cabana d’Agay fins que aquest vagi al poble. L’ancià adverteix al seu hoste que no es casi amb una dona més jove, i li confessa que Deki és la veritable raó per la qual viu al bosc: perquè els homes joves no la trobin ni li la prenguin.
Com era d’esperar, neix una gran passió entre Tashi i Deki. Ella veu en el visitant una via d’escapament del seu matrimoni infeliç. Tashi li proposa fugir junts, però ella replica que Agay els trobarà. Un dia, Deki li diu que està embarassada, i adverteix que si Agay se n’assabenta, els matarà a tots dos. El noi, desesperat, suggereix un avortament amb herbes, però ella s’hi nega i diu que el millor seria enverinar Agay. Llavors Tashi recull plantes verinoses del bosc i la dona les barreja amb el chhaang del seu marit. Aquest emmalalteix i mor.
Tashi se’n penedeix, però ja és massa tard. La vídua li recorda que va ser ell mateix qui va recollir les plantes. L’endemà al matí, Tashi fuig de la cabana en direcció al bosc. Ella el persegueix, cau en un riu i s’ofega…
En aquest punt, Karma desperta Tashi d’aquell malson terrible on res no havia sortit com ell esperava i que li havia estat induït pel chhaang amb herbes. Espantat, Tashi li confessa al seu germà que ha matat algú. Però, per sort, veu el seu ase i comprèn que només estava somiant. Un somni, això sí, molt alliçonador sobre les conseqüències de cedir a la luxúria extrema, en contraposició al precepte corresponent del Buda.

En conclusió, Viatgers i mags és una història de moralitat budista, que utilitza mitjans hàbils per tractar qüestions ètiques comunes a tots nosaltres. Ho fa amb dues històries entrellaçades: les de Dondup i Tashi, dos homes que, insatisfets amb les seves vides, volien alguna cosa millor, van haver d’afrontar dilemes i van prendre decisions. Els temes de la pel·lícula inclouen el duhkha, la naturalesa de la realitat, la impermanència, la compassió, l’amor, la luxúria, la gelosia, l’assassinat i el karma. La vida i la mort. El bé i el mal. El Buda i Mara.
Al final ens quedaran moltes preguntes. Era aquell monjo el mateix Buda? Però aleshores, també hi era Mara? Bé, això haurà de decidir-ho vostè mateix. El que sí que li podem assegurar és que aquesta és una pel·lícula realment excel·lent.
Aquest article forma part de la nostra edició especial «El budisme i el cinema»